Ideari

Jesús és l'encarnació de l'ensenyament de Déu en la humanitat. L'Apòstol Joan el va descriure com el Verb. És contingut i mitjà educatiu alhora. Aquest fet va marcar la seva pedagogia. La seva coherència li conferia una autoritat insòlita. Donava exemple del que ensenyava. Va denunciar l'estil pedagògic d'altres que separaven el coneixement del comportament. Parlava de practicar la veritat i no només predicar-la. Convidava els qui l'escoltaven a seguir-lo, a imitar la seva vida, no només a seguir els seus consells. Parlava de transmetre vida als altres i no simplement idees. En deixar els seus deixebles va dir que tal com Déu l'havia enviat, Ell els enviava com a representants vius de la vida de Déu. Per a l'educador cristià, doncs, això implica que hi ha d'haver coherència entre paraula i acció. No es pot transmetre una vida que no es té. La vivència personal de la fe és necessària per poder transmetre-la.

La pedagogia de Déu en Jesucrist va començar uns trenta anys abans que es posés a parlar. Calia un coneixement a fons del context dels destinataris del seu missatge i una identificació total amb ells. El seu llenguatge i el contingut metafòric de la seva doctrina no van tenir origen en l'acadèmia ni van ser fruit de l'abstracció, sinó de la realitat que l'envoltava. Per això és imprescindible que qualsevol projecte educatiu parteixi de les arrels d'identitat personal, familiar, social i cultural dels participants.

Creiem que un profund sentit d'identitat cultural no està en contradicció amb un èmfasi en la importància de la reconciliació, comunicació i intercanvi amb altres cultures. El nostre projecte és català perquè va néixer aquí i es desenvolupa aquí. Però també s'ha enriquit mitjançant l'intercanvi cultural que, de fet, és una de les millors eines per entendre, analitzar i transformar la cultura pròpia.

La pedagogia de Jesús va ser personalitzada. Va respondre a les necessitats de l'individu. Va parlar de Déu com d'un pare que va córrer per abraçar el seu fill esgarriat. Es va comparar a un pastor que coneix cada ovella pel seu nom. Per tant, hi ha d'haver una dimensió personal i individualitzada en la pedagogia de l'educador cristià. La seva tasca és donar perspectives i provocar inquietuds respecte a la cultura, els símbols, els compromisos, les normes, la vida en comú, etc. Ha de ser capaç de formar internament unes actituds, valors i comportaments propis, donant a cada persona l'opció perquè triï el seu propi camí a la vida i la societat. L'educació ha d'ajudar a descobrir a infants, adolescents i joves la seva pròpia personalitat i que aquesta es manifesti de manera expressiva i creativa.

Jesús va escollir els seus deixebles perquè “estiguessin amb Ell” (Marc 3:14). Va ensenyar de manera itinerant, al mercat, als camps, al carrer. Les metàfores que va utilitzar també reflecteixen aquest fet. Això té moltes implicacions per a l'educador cristià, especialment en la cerca d'una integració entre fe i vida. La qualitat de la vida espiritual d'una persona s'ha de veure en les seves relacions i en el servei als altres. S'han de transmetre valors i actituds que s'aprenen en la convivència. No només afecta els aspectes conscients del comportament sinó que també cal que s'internalitzin. El lleure és un context ideal per a aquest tipus de “contagi” o influència interpersonal.

Jesús és qui va resumir la vida moral amb dos manaments, l'amor a Déu i l'amor al proïsme. L'educador cristià creu, doncs, que sense l'amor no es pot aprendre res. Aquest principi té aplicació en la metodologia pedagògica des del nivell més elemental de la relació educador-educand i un èmfasi corresponent en els continguts de creixement personal i les habilitats socials que això implica, una metodologia prioritària de treball en grups, un èmfasi en el treball intergeneracional i amb les famílies, la reconciliació intercultural, el conèixer i valorar la seva cultura però també la dels altres, i la reconciliació entre diferents classes socioeconòmiques. La comunitat de fe és el referent concret que evita que aquests valors es converteixin en mera utopia. Una manera important de reforçar els valors de comunitat i ajuda mútua en el creixement personal és amb els principis de la pedagogia cooperativa i el treball en equip. Entenem que la família és el primer context educatiu. L'educació en el lleure dóna suport a la família i optem intencionadament per aquests dos contextos com a privilegiats de cara a l'educació en valors ja que emfatitzen la necessitat de coherència en la vida quotidiana, més que simple coneixement com podria ser el cas de l'educació formal. Així mateix remarquem la importància de formar per a una visió unificada i coherent de la vida harmonitzant les influències de les diferents institucions educatives.

Jesús tenia molt clar quina era la seva missió. La resumeix per mitjà de les paraules del profeta Isaïes “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que Ell m'ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs el retorn a la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor.” Contenia els dos elements essencials del seu missatge: expressar la realitat de Déu i servir els altres en el seu Nom.

Per transmetre la seva missió als seus seguidors, Jesús els conduïa amb ell durant una estona per, més tard, encaminar-los directament a l'acció. Els enviava a predicar i actuar d'acord amb aquests principis. Més tard els ajudava a analitzar i aprendre de la seva experiència. Per aquesta raó rebutgem el divorci comú entre pedagogies tradicionals que se centren en les paraules i pedagogies actives que se centren exclusivament en l'acció. Reivindiquem un procés global d'aprenentatge que inclou acció, reflexió, l'aportació de coneixements d'altres i la nova aplicació de l'experiència de cada individu i de la comunitat.

Els recursos didàctics més utilitzats per Jesús van ser la pregunta i la paràbola. Despertava interès i inquietud abans d'aportar respostes o informació nova.

En contrast amb una societat relativista en què tot depèn, Jesús tenia molt clar quin era el camí de Déu i quina era la diferència entre el bé i el mal. No tenia por de confrontar la gent amb la seva necessitat de canviar.

Entenem que Jesús va rebutjar el model jeràrquic per a l'organització dels seus deixebles, dient que “qui vulgui ser el primer ha de ser el seu servidor.” Per tant optem per un estil d'organització i aprenentatge participatiu, on l'aportació de cada individu és important i les habilitats d'escoltar, comunicar-se, treballar junts i resoldre conflictes són prioritàries.